Espanya ens roba?

El passat 12 d’octubre va sortir a la premsa que les Illes Balears pagarien 450 milions d’euros en concepte de solidaritat a altres autonomies, la qual cosa suposa aproximadament uns 390€ per habitant. Una notícia realment sorprenent vista la situació que actualment tenim a les Illes, però bé, ja se sap que els illencs som molt bones persones. I som tan i tan solidaris que tenim l’honor de ser els únics, juntament amb Madrid, que participarem d’aquesta gala solidària.

No sé on tenen els cap els polítics del PSOE, de Podem i de Més per Mallorca per permetre tal acte de solidaritat en el moment en què ens trobem. La crisi de la COVID-19, una crisi que ja està considerada com la pitjor de la nostra història i una crisi en la qual es preveu la pitjor caiguda del nostre PIB, ja afecta d’una forma molt dura l’economia familiar de les Illes. 

Si el Govern de les Illes Balears considera que el PIB de les Illes caurà un 28% i es té en compte que el càlcul l’ha fet el mateix govern és segur que la caiguda encara serà superior. Totes aquestes són dades molt dolentes que posen de manifest que el model econòmic que tenim a les Illes s’ha de modificar, però de moment no hem vist cap senyal per part d’aquest govern que indiqui que hi haurà canvis. Segueixen aprovant lleis que afavoreixen el sector turístic a base de potenciar ciment i consumir territori.

L’endemà de la publicació d’aquesta informació, i després de rebre moltes crítiques, els membres del Govern van dir que no ens havíem de preocupar perquè el finançament que rebríem per part de l’Estat seria bo. Van dir que les negociacions amb Madrid havien anat bé i que la cosa ens aniria bé. N’hi ha que s’ho van creure. Jo, no. No, perquè aquesta història ja l’he sentida massa vegades. Cansa molt veure com na Francina va a veure els seus companys de partit de Madrid, aquests li diuen que sí a tot, que no es preocupi de res, i a l’hora de la veritat, res de res. Cada any la mateixa història. 

I dia 19 d’octubre surt a la premsa que les Illes Balears tornen a quedar per sota de la mitjana espanyola pel que fa al finançament que rebrà des de Madrid. Madrid ens envia una mitjana de 2.522,65€ per habitant, valor que està molt enfora dels 3.296,45€ que rebrà Cantàbria i per sota dels 2.596,34€ que té de mitjana l’Estat. Les paraules d’en Pedro no serveixen per a res. A Ciutadella en diuen fum de formatjades.

Les dades per habitant no semblen tan allunyades de la mitjana nacional, ni de les comunitats que reben més, però si hi afegim que serem solidaris i que donarem 390€ per habitant, aquestes dades són realment dolentes per als habitants de les Illes Balears. I una vegada més el Govern s’haurà d’endeutar. Aquest cop, amb més de 1.000 milions d’€ per poder seguir fer front a les necessitats bàsiques que tenim a la nostra comunitat autònoma. Totes aquestes dades em recorden la frase que diu “cornut i a pagar el beure”.

Vistes aquestes dades i com fan de malament les coses tant des del Govern Central de Madrid com des del Govern de les Illes Balears, tots dos del mateix color polític, arriba el moment de prendre mesures.

Ja és hora que es faci un bon cop de puny a la taula i que es posin les coses al seu lloc. Ja està bé de fer el joc al PSOE. S’ha de dir prou. Els socis de govern del PSOE a les Illes, Podem i Més per Mallorca, s’han de plantar i han de dir prou. Si no ho fan, acabaran sent còmplices d’aquest atemptat contra les Illes, sobretot les illes més petites, com Menorca, els habitants de la qual patim una doble i, fins i tot, a vegades, una triple insularitat.

Des del PSM Més per Menorca i des de Més per Menorca sempre hem defensat que els Consells Insulars siguin les institucions que vetllin per la gestió de les Illes perquè són la veritable font de l’autogovern. Per tant, aquests han de rebre el finançament necessari per poder gestionar totes les polítiques necessàries. I per això és fonamental que el Govern de les Illes Balears deixi de regalar milions d’euros a altres comunitats autònomes i els inverteixi en les nostres Illes. Ja està bé de ser els mal finançats. Ja és hora que tinguem un finançament just des de Madrid.

Tant els anteriors governs del PP com els governs del PSOE tracten les Illes com una colònia de tercera. Només som bones per posar euros a la caixa de l’estat i ser el seu lloc de vacances quan han de venir per l’agost a veure en Felip VI. No sé si Madrid ens roba o si són els polítics de les Illes que regalen els euros a Madrid.

Podem pensar quina de les dues afirmacions ens agrada més, però mentre hi pensem, hem de fer feina per tenir un nou finançament i deixar de ser una província de segona.

Article d'opinió escrit per al PSM Més per Menorca

Plans de què?

Durant el passat mes de juliol tots els centres educatius de les Illes Balears han hagut d’elaborar i aprovar el seu pla de contingència per poder afrontar el curs escolar 2020-2021. Tots aquests plans s’han hagut de redactar seguint el que determinen les orientacions publicades per la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca que dirigeix el senyor Martí March. Com a docent que som crec que aquests plans de contingència simplement són una cortina de fum per tapar totes les mancances que té el nostre sistema educatiu i que el Covid-19 ha destapat. Aquests plans de contingència que hem elaborat docents com jo, docents que no tenim coneixements sanitaris, docents que hem hagut de seguir unes pautes plenes de mancances, crec que no garanteixen la salut de totes les persones que assistiran als centres educatius, 

Actualment la major part dels centres educatius tenen unes ràtios molt elevades amb 30 alumnes a ESO i 35 a Batxillerat). Molts centres ja intenten disminuir aquestes ràtios amb Programes d’Intervenció Educativa, però no són suficients. Amb aquestes ràtios serà impossible poder mantenir la distància mínima entre l’alumnat, ja que ni les aules han crescut ni n’han aparegut de noves. Aquest fet implicarà que tot l’alumnat i tot el professorat hagi de dur la mascareta durant tot el dia, fet que dificultarà, i molt, l’ensenyament i l’aprenentatge. A part d’això, els plans de contingència també eliminen els desdoblaments, és a dir, que aquelles matèries que tenien la possibilitat de partir el grup en dos ara no ho podran fer i hi haurà matèries que perdran la possibilita de fer pràctiques als laboratoris. Segons el meu parer, això empitjorarà directament el tipus d’educació que rebrà l’alumnat.

La setmana passada la presidenta del Govern Balear, la senyora Francina Armengol, anunciava que congelava el sou dels funcionaris per tal de poder contractar més professorat i més personal sanitari. (M’agradarà poder-ho veure.) Aquest fet demostra, una vegada més, que el personal docent que actualment hi ha als centres educatius és insuficient. Si els centres educatius no disposen de suficient personal no es podran garantir, entre altres, determinats aspectes que detallen els plans de contingència, com per exemple el control de les entrades i de les sortides del centre, el moviment de l’alumnat pels diversos espais, el control de les guàrdies o l’estada de l’alumnat als patis. Fa anys que els docents reclamem més personal, però la resposta que obtenim de la Conselleria sempre és la mateixa, promeses incomplertes i centres amb grans mancances.

Les mancances de mitjans i de personal de neteja que tenen tots els centres també és molt important, la qual cosa no podrà garantir que es puguin seguir totes les pautes higièniques que els plans de contingència determinen. Els centres per tal de minimitzar les neteges i desinfeccions han reduït al màxim la mobilitat de l’alumnat i podrà haver-hi alumnat que faci 3 i 4 hores seguides tancat dins la mateixa aula, fet que acabarà condicionant de forma molt negativa l’aprenentatge. La Conselleria va dir que facilitaria el material necessari a tots els centres, i encara no ho ha fet. Al nostre centre hi ha més de 50 espais que necessiten dispensadors de gel i la Conselleria només n’ha enviat 19, per tant, sense mitjans serà molt difícil poder fer feina amb les condicions òptimes. I ja no rallem de la poca quantitat de lavabos que hi ha als centres per tal que l’alumnat es pugui fer una correcta neteja i desinfecció de les mans. 

La planificació de 3 possibles escenaris (presencial, semipresencial o a distància) també posa de manifest que els centres, el professorat i l’alumnat no tenen prous mitjans informàtics ni suficient formació com per poder donar resposta a les necessitats educatives reals que es poden plantejar a cada un dels escenaris planificats. Durant el confinament del curs 2019-2020 molt professorat es va formar de forma autodidacta i va emprar programes o eines que disposava, cosa que va provocar que no hi hagués una unificació de mitjans i va afegir problemes a l’ensenyament a distància de l’alumnat. És molt important que es pugui donar mitjans i formació a tot el professorat.

És molt important que el senyor Martí March es prengui seriosament la seva feina i posi fil a l’agulla. Si el Govern de les Illes Balears creu tant en l’educació com ens ha dit per activa i per passiva és molt senzill el que ha de fer: ha de posar personal sanitari als centres educatius per ajudar a tirar endavant en aquesta situació anormal, ha de baixar les ràtios de l’alumnat, ha de posar molt més personal docent, ha d’incrementar els mitjans i el personal de neteja, ha de millorar la dotació de materials informàtics als centres, ha de fer les inversions pendents als centres educatius i ha d’augmentar l’oferta formativa del professorat. I si ja ho volgués acabar de rematar, hauria d’intentar que les properes instruccions publicades no contradiguessin tot el que determinen els plans de contingència elaborats pels centres. Seria una pena que tota la feina que s’ha fet no servís per a res.

Crec que si no es prenen les mesures que acabo d’anomenar el que realment estem fent és enganyar tota la comunitat educativa ja que tothom creu que els centres educatius de les Illes Balears seran un lloc segur i lliure de Covid-19 i, malauradament, és possibles que no sigui així.

Article d'opinió escrit per al PSM Més per Menorca

Hem de canviar, només tenim una Terra

El proper divendres 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient. Com cada any totes les administracions faran actes per commemorar-lo, tot i que enguany seran diferents a causa de la Covid-19. Des de fa uns quants anys les administracions, a part de recordar-se del Dia Mundial del Medi Ambient, també apliquen algunes polítiques ambientals per tal de millorar l’estat del medi ambient. Avui en dia amb això no n’hi ha prou, es necessiten polítiques molt més valentes amb accions que realment repercuteixin de forma directa a millorar el fràgil estat en què avui en dia es troba el medi ambient i el nostre planeta.

En els últims mesos la Covid-19 ens ha obligat a quedar a casa i mentre això passava hem pogut observar situacions que malauradament ara considerem anormals. Durant aquests mesos de confinament hem pogut veure la ciutat de Venècia amb els canals d’aigua nets, les ciutats de Madrid, Barcelona o Palma amb les emissions de CO2 reduïdes més del 50% (a nivell mundial es van reduir un 17%), algunes platges de Menorca convertides en llocs de posta d’ous de determinats animals, etcètera. Ara, hem de tenir la certesa que aquestes coses a dia d’avui ja es poden considerar com a simples anècdotes, tot i que indiquen quin és el camí que hem de seguir.

El canvi climàtic, la contaminació (de l’aire, de l’aigua i del sòl), la generació de residus i la pèrdua de biodiversitat són els grans problemes que té el nostre planeta. Si no apliquem polítiques ambientals valentes no aconseguirem frenar la greu regressió que té el medi ambient.

Recordo quan des de Madrid ens deien allò de “Hemos vivido por encima de nuestras posibilidades”. Realment és una de tantes frases desafortunades que els polítics moltes vegades diuen, però que analitzada des del punt de vista ambiental crec que té molt sentit. Actualment el model consumista que tenim determina que per seguir a aquest ritme de vida necessitaríem 2,94 Espanyes i 1,75 planetes Terra i, com tothom sap, això no és possible. Per tant, crec que és assenyat dir que ambientalment estem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Per deixar de fer-ho s’han de fer canvis profunds a la nostra societat, al nostre model econòmic, al nostre model energètic, a les polítiques que se segueixen des de totes les administracions i a la nostra forma de viure. I això pot suposar un problema.

Les emissions de gasos contaminants, sobretot les de CO2, es poden reduir. Per això a nivell local s’han de fer polítiques valentes que ajudin a dur a terme aquestes reduccions. La mobilitat és un dels molts elements clau en aquestes reduccions, la qual cosa hem pogut comprovar durant aquest confinament. Per tant s’han de prendre mesures per fomentar encara més el transport públic i per reduir l'ús del cotxe a les ciutats.

A part de fer polítiques de mobilitat també s’ha de seguir apostant per les polítiques energètiques com les que determina l’Estratègia Menorca 2030, ja que aquestes mesures han de permetre desplegar les energies renovables a Menorca, crear llocs de feina i obrir un nou sector econòmic que ajudi a diversificar el model turístic que tenim. Actualment les administracions locals de Menorca ja ho han començat a fer, però encara queda molt de camí per recórrer.

La reducció de les emissions de CO2 també passa per adaptar els nostres habitatges i fer-los més eficients ja que la reducció del consum d’energia també ha de ser un dels punts importants a tenir en consideració. Hem fet de l’electricitat la nostra forma de vida i sense aquesta no sabem viure. Només hem de recordar com vam estar a finals d’octubre de 2018.

Ara, per poder fer un canvi real hem de poder entendre que el model econòmic consumista que tenim no ens serveix perquè ens porta a l’autodestrucció. Això implica que s’ha de fer un canvi molt important a nivell social. I un canvi d’aquests implica haver de renunciar a coses que ara tenim i, al meu parer, la societat en què vivim no està disposada a fer-ho. Quan aconseguim com a societat ser cívics, racionals i entendre que només tenim un planeta Terra llavors les polítiques ambientals tal vegada començaran a tenir present. Si no, seran simplement paper mullat que només serviran per publicitar el Dia Mundial del Medi Ambient.

Crec que aquest 5 de juny serà important recordar aquell proverbi indi que diu “La Terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”. Pensem-hi i després actuem de la millor forma que puguem.  

Article d'opinió escrit per al PSM Més per Menorca

Necessitem la gestió de l’aigua

El passat 22 de març es va celebrar el Dia Mundial de l’Aigua. Actualment, l’aigua és un bé escàs que, si no es gestiona de forma correcta, pot suposar un greu problema, tant a nivell global com en l’àmbit local. Des del meu punt de vista, Menorca avui ja té greus problemes relacionats amb l’aigua, alguns dels quals descriuré a continuació.

L’esgotament de les reserves d’aigua dolça és un fet. Segons les dades que el Govern balear ha publicat aquest mes de març, les reserves estimades a Menorca són d’un 66%, valor molt semblant al d’anys anteriors en aquesta època de l’any, però posa de manifest que en els últims anys els aqüífers de Menorca no es recuperen. Per tal de poder recuperar aquests aqüífers, són necessàries polítiques valentes per part de diferents administracions. A nivell insular, és molt important que hi hagi un control de la quantitat d’aigua que s’extreu, sobretot per als regadius i especialment durant els mesos d’estiu. També a nivell insular, s’ha de potenciar un canvi en el sector turístic i vacacional pel que fa a la jardineria i a l’ús de l’aigua de les piscines. A nivell municipal, s’ha de fer un bon sanejament de les xarxes d’aigua potable per tal d’evitar les pèrdues, que actualment encara són molt grans, i també seria interessant poder aprofitar les aigües pluvials per netejar carrers o regar parcs i jardins.

Les grans quantitats d’extraccions d’aigua, sobretot en els mesos d’estiu, també provoquen que als aqüífers hi hagi intrusió d’aigua marina, la qual cosa ocasiona greus problemes de salinització. La reducció de les extraccions és vital per tal de poder frenar aquesta falca salina. El control sobre els pous legals, la identificació dels pous il·legals i la instal·lació de comptadors a tots els pous ajudaran a tenir un major control sobre les extraccions reals. Tot i que sóc contrari a la dessalació d’aigua (crec que és solucionar un problema per crear-ne un altre), s’ha de poder emprar la dessaladora de Ciutadella com a eina que ha de permetre reduir l’extracció d’aigua de pous per abastament urbà en aquesta zona, i recuperar així l’aqüífer de ponent.

D’altra banda, la contaminació dels aqüífers per nitrats provinents de les activitats humanes (sobretot dels fertilitzants) s’ha de poder abordar de forma directa amb els sectors implicats per tal de poder fer un ús adequat del territori i que impliqui una reducció dels fertilitzants. Les polítiques agrícoles han de ser valentes i han de potenciar encara més l’agricultura i la ramaderia ecològiques, tant a nivell de grans produccions com a nivell particular. És vital, doncs, aconseguir un bon estat dels aqüífers de Maó i de Ciutadella, abordant de forma directa i contundent la greu problemàtica dels nitrats, especialment a la banda de llevant.

A més, la mala planificació i el mal manteniment de les infraestructures d’aigua tampoc no ajuden a millorar l’estat de l’aigua a Menorca. Actualment a l’illa no se n’ha fet una gestió conjunta, la qual cosa ha provocat que s’hagin construït infraestructures sense cap tipus de sentit, com ara la dessaladora de Ciutadella. Així, al marge de planificar bé les noves infraestructures i veure com es poden gestionar les existents, també és molt important fer una gran inversió en les depuradores que actualment existeixen, ja que són totalment desproporcionades i la qualitat de l’aigua que en surt impossibilita aprofitar-la per al reg agrícola o infiltrar-la al sòl per tal de poder recarregar els aqüífers, atès que actualment només es reaprofita el 5% de l’aigua depurada. És necessari planificar noves depuradores per tal de poder diferenciar les aigües residuals i fer que aquestes es puguin aprofitar. Amb les depuradores que avui tenim a Menorca, no té cap sentit que les aigües residuals depurades que provenen dels polígons industrials es vulguin reutilitzar per al reg agrícola.

Per tots aquests motius, és vital que el Govern de les Illes Balears faci la transferència al Consell Insular de Menorca de competències en matèria de recursos hídrics i obres hidràuliques. És vital que aquesta competència estigui ben dotada i que sigui Menorca qui decideixi com gestionar els seus recursos hídrics. Si actualment tenim un consorci que gestiona l’energia i els residus, també ha de poder ser capaç de gestionar l’aigua.

Article d'opinió escrit per al PSM Més per Menorca